Primera part.
En aquesta primera part de la darrera sessió del curs vam tractar bàsicament dos temes: La direcció d'una aula digital i La propietat intel·lectual.
Pel que fa al primer tema, cal tenir en compte que la tecnologia s'ha de veure com un cavall de Troia de cara a facilitar el canvi dels processos educatius. És imprescindible, també, l'elaboració d'un pla TAC que diagnostiqui on som per després iniciar el camí que ens ha de menar allà on volem arribar. Com qualsevol altre pla, hem de tenir present la manera com l'haurem d'avaluar.
El segon tema va ser una reflexió sobre la necessitat de conèixer la llei de la propietat intel·lectual i, també, dels comportaments ètics dels usuaris de les xarxes socials o dels fòrums. En aquest punt, vam conèixer el concepte de netiquette, el conjunt de regles que regulen el comportament d'un usuari, i el document i-confiable.
Segona part.
Aquesta segona part fou esssencialment pràctica i se'ns van mostrar diferents eines com ara pissarres digitals de diversos models, tauletes tàctils, projectors de distància ultracurta o lectors de documents. Diferents eines que ben segur facilitaran aquest canvi d'estratègies educatives que caracteritzaran el segle XXI.
També se'ns va facilitar informació sobre distintes aplicacions informàtiques. Una d'elles és www.animoto.com, que permet crear àlbums de fotos dinàmics i amb música lliure de drets de reproducció. Us presentem una mostra del que es pot fer amb aquesta aplicació a partir d'unes imatges de l'esquiada que hem fet enguany amb l'alumnat de 4t d'ESO.
Sebastià Pons i Quim Casanova:[Institut JOAN FUSTER]
diumenge, 13 de febrer del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
2a sessió: 27 de gener
1a part: El professorat del segle XXI i el lideratge digital
El professorat del segle XXI no només haurà de donar informació a l'alumnat, com feia el dels dos segles anteriors, sinó que haurà de generar coneixement. El full de ruta que haurà de seguir aquest nou professorat per a aconseguir-ho seguirà aquests punts: compartir la visió d'escola, formar part d'equips interdisciplinars, investigar bones pràctiques docents i connectar amb altres agents.
Pel que fa a les pràctiquqes docents, dels dos eixos que la formen: el vertical, caracteritzat per unes pràctiques molt controlades en un extrem i d'unes de completament obertes en l'altre; i l'horitzontal, que marca un camí des dels continguts prescriptius en un extrem i l'experiència de l'alumnat en l'altre, el centre del segle XXI haurà d'anar cap a unes pràctiques més obertes i més basades en l'experiència de l'alumnat.
La formació d'aquest professorat no s'haurà de basar només en el coneixement de continguts, sinó que hi haurà de sumar el coneixement pedagògic i el tecnològic. Cal dir, però, que en educació aquests continguts no van separats, sinó que s'interrelacionen formant els coneixements següents: el pedagògic de continguts, el tecnopedagògic i el tecnològic de continguts.
Pel que a al lideratge que ha de tirar endavant aquest procés de canvi que podem anomenar tecnopedagògic de continguts, hem parlat de la Governança de les TIC, conjunt de sistemes i normes per mitjà de les quals els centres controlem l'ús de les TIC en les activitats d'ensenyament-aprenentatge i la millora contínua de la qualitat de les seves actuacions a través de la rendició de comptes.
No hem d'oblidar, però, el recolzament institucional que requereix el professorat del segle XXI: de la direcció cap als docents i de l'administració cap a les direccions a més de, uns i altres, saber on anem ja que,
Qui no sap a quin port va, cap vent no li és favorable.
2a part. Pràctiques col·laboratives
En aquesta segona part de la sessió vam practicar dues experiències de caire col·lectiu. La primera consistia en muntar una presentació compartida. Cada membre del curs realitzava una diapositiva; una vegada feta, la penjava i es podia visualitzar la feina, extensa i rica, en què cadascun hi havia participat.
La segona pràctica ens va obrir les portes a les possibilitats de la pàgina del nostre correu google. Consistia a fer un fomulari destinat a molts destinataris i, per tant, de caire col·laboratiu. Una finalitat del formulari pot ser respondre les preguntes que conté per tal de valorar la qüestió o el tema que planteja.
Sebastià Pons i Quim Casanova. Institut JOAN FUSTER
El professorat del segle XXI no només haurà de donar informació a l'alumnat, com feia el dels dos segles anteriors, sinó que haurà de generar coneixement. El full de ruta que haurà de seguir aquest nou professorat per a aconseguir-ho seguirà aquests punts: compartir la visió d'escola, formar part d'equips interdisciplinars, investigar bones pràctiques docents i connectar amb altres agents.
Pel que fa a les pràctiquqes docents, dels dos eixos que la formen: el vertical, caracteritzat per unes pràctiques molt controlades en un extrem i d'unes de completament obertes en l'altre; i l'horitzontal, que marca un camí des dels continguts prescriptius en un extrem i l'experiència de l'alumnat en l'altre, el centre del segle XXI haurà d'anar cap a unes pràctiques més obertes i més basades en l'experiència de l'alumnat.
La formació d'aquest professorat no s'haurà de basar només en el coneixement de continguts, sinó que hi haurà de sumar el coneixement pedagògic i el tecnològic. Cal dir, però, que en educació aquests continguts no van separats, sinó que s'interrelacionen formant els coneixements següents: el pedagògic de continguts, el tecnopedagògic i el tecnològic de continguts.
Pel que a al lideratge que ha de tirar endavant aquest procés de canvi que podem anomenar tecnopedagògic de continguts, hem parlat de la Governança de les TIC, conjunt de sistemes i normes per mitjà de les quals els centres controlem l'ús de les TIC en les activitats d'ensenyament-aprenentatge i la millora contínua de la qualitat de les seves actuacions a través de la rendició de comptes.
No hem d'oblidar, però, el recolzament institucional que requereix el professorat del segle XXI: de la direcció cap als docents i de l'administració cap a les direccions a més de, uns i altres, saber on anem ja que,
Qui no sap a quin port va, cap vent no li és favorable.
2a part. Pràctiques col·laboratives
En aquesta segona part de la sessió vam practicar dues experiències de caire col·lectiu. La primera consistia en muntar una presentació compartida. Cada membre del curs realitzava una diapositiva; una vegada feta, la penjava i es podia visualitzar la feina, extensa i rica, en què cadascun hi havia participat.
La segona pràctica ens va obrir les portes a les possibilitats de la pàgina del nostre correu google. Consistia a fer un fomulari destinat a molts destinataris i, per tant, de caire col·laboratiu. Una finalitat del formulari pot ser respondre les preguntes que conté per tal de valorar la qüestió o el tema que planteja.
Sebastià Pons i Quim Casanova. Institut JOAN FUSTER
Subscriure's a:
Missatges (Atom)